Déjeuner du matin
Il a mis le café
Dans la tasse
Il a mis le lait
Dans la tasse de café
Il a mis le sucre
Dans le café au lait
Avec la petite cuiller
Il a tourné
Il a bu le café au lait
Et il a reposé la tasse
Sans me parler
Il a allumé
Une cigarette
Il a fait des ronds
Avec la fumée
Il a mis les cendres
Dans le cendrier
Sans me parler
Sans me regarder
Il s'est levé
Il a mis
Son chapeau sur sa tête
Il a mis
Son manteau de pluie
Parce qu'il pleuvait
Et il est parti
Sous la pluie
Sans une parole
Sans me regarder
Et moi j'ai pris
Ma tête dans ma main
Et j'ai pleuré.
El cafè i la llet, i la cullereta que ho remou tot
El professor de francès va llegir el poema.
El professor de francès va llegir el poema.
Escoltàvem el so pausat de les paraules, en silenci.
Notàvem la seva ment revivint l’escena,
d’aquell mateix dia, al matí,...
o tant se val si va ser fa temps!
Una lliçó de la vida més simple, en francès.
Una lliçó de la vida més simple, en francès.
Si ell havia deixat la seva parella, plorant.
Si nosaltres érem nens, ignorants, de institut.
Deia i deia, una paraula i una paraula...
i un pensament i un vers.
Com tancar els ulls per poder veure.
Com tancar els ulls per poder veure.
Com la dolçor d’un petó...
Fos al somni de matinada...
O l’amargor del silenci que segueix als crits.
El cafè i la llet, i la cullereta que ho remou tot.
El cafè i la llet, i la cullereta que ho remou tot.
T’estimo i deixa’m en pau,
el dia i la nit.
Remoure,
una abraçada i un cop de porta,
al sortir... I com si res!
Sense parlar, sense mirar-nos,
Sense parlar, sense mirar-nos,
el poema es va acabar,
vaig ajupir el cap, amb les mans sobre el pupitre vuit,
entrecreuats els dits i estrenyent fort,
tant se val si a estat aquest matí,...
ahir o ja fa temps ...
I he plorat.
I he plorat.
Joan López.2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada